lectures de la missa del diumenge de pentacosta 24 maig 2015

PENTECOSTA

«A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats»

Lectura dels Fets dels Apòstols

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
Llavors se'ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d'ells. Tots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l'Esperit els concedia de parlar.
Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l'Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»

Ac 2,1-11

Salm Responsorial

R. Quan envieu el vostre alè, Senyor, renoveu la vida sobre la terra.

Beneeix el Senyor, ànima meva.
Senyor, Déu meu, que en sou de gran.
Que en són de variades, Senyor, les vostres obres,
la terra és plena de les vostres criatures. R

Si els retireu l'alè,

expiren i tornen a la pols d'on van sortir.
Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra. R

Glòria al Senyor per sempre.
Que s'alegri el Senyor contemplant el que ha fet,
que li sigui agradable aquest poema,
són per al Senyor aquests cants de goig. R

Sl 103

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l'Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l'Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d'un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l'Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

1Co 12,3b-7,12-13

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»
Jn 20,19-23

"Enviats per l’Esperit Sant"

La Pentecosta, a l’Antic Testament, era una festa alegre de la collita: la nova Pentecosta, que celebrem cinquanta dies després de Pasqua, és causa d’una festa de la collita, d’acompliment i consumació. És el fruit de la Pasqua, de la confirmació de la resurrecció de Jesús, de la seva exaltació al Pare i de la seva presència en la comunitat cristiana. Sense la vinguda de l’Esperit, la Pasqua quedaria incompleta. L’Esperit Sant és el misteri més íntim de Déu, com qui diu el seu cor, i és el darrer i més exterior do de Déu per al món. Renova la creació des de dins. Qui creu en la força d’aquest Esperit i demana que vingui se sentirà mogut per l’Esperit.
Diu Jesús: «Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, l’Esperit que ve del Pare, us guiarà cap a un coneixement de la veritat sencera». La vida nova brolla del do de l’Esperit, diu sant Pau, fa que tots els qui hem rebut l’Esperit caminem «segons l’Esperit». L’Esperit és font i garantia de llibertat per aquells que es deixen guiar per l’impuls interior de l’Esperit. Ja que tota la voluntat de Déu es concentra en el precepte de l’amor, per aquells que segueixen l’impuls interior de l’Esperit, no els cal el control extern de la llei perquè actuen espontàniament segons les exigències de l’amor. Per això cantem «Veniu, Espe rit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels i enceneuhi la flama del vostre amor». Hem de viure no al nostre aire sinó a l’aire (Esperit) del Crist.
«Sense l’Esperit Sant Déu queda molt llunyà, Crist és una figura del passat, l’Evangeli és lletra morta, l’Església, una mera organització, l’autoritat, un poder dominador, la missió, una propaganda, el culte, una evocació, i l’actuar cristià, una moral d’esclaus. Però amb l’Esperit Sant, tot l’univers gemega amb els dolors d’infantament del Regne, el Crist Ressuscitat s’hi fa present, l’Evangeli és una força que dóna vida, l’Església realitza la comunió trinitària, l’autoritat és un servei alliberador, la missió, una Pentecosta, la litúrgia, un memorial i una anticipació, i l’actuar humà esdevé cada vegada més diví» (Ignatios de Latakia).

Ignasi Ricart, claretià

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi